EP, UN MOMENT!!!!!!!!!!!!!!!!!

No us ho creureu, us ho juro! Hem quedat pel face amb en Xavier:ens anava bé cap a les cinc de la tarda.Vam pensar que aniria bé trobar-nos i repartir-nos les tasques necessaries per poder marxar tres dies. Volíem planificar la visita al Temple de Ta Prohm: Aquest Temple és molt conegut perquè va ser l'escenari de la pel·lícula Tomb Raider. També se'l coneix pel temple de les arrels. El temple està dedicat a Shiva.

Com que està situat a la zona de Angkor Thom (La Gran Ciutat), calia que busquessim transport

Ens hauria agradat fer-la amb moto però el trajecte és molt llarg i no tenim tants dies de vacances. Vam pensar que la sortida ens portaria uns tres dies si feiem el viatge pel riu Menkong amb slow-boats. Cada dia navegaríem unes sis hores.crec que serà una manera ben bonica de conèixer-nos de veritat. En tinc moltes ganes.

A veure com anirà. Com sempre, un petonàs.

TORNO A LA RUTINA

Amics, avui, dilluns, ha estat un dia molt normalet.Sé que encara no us he explicat de què treballo. La meva vocació és restaurar obres d'art.

He estat treballant al The Dali Museum de Sant Petersburg de Florida en el qual hi ha moltes de les obres més importants de l'artista.

Quan va arribar Nadal, vaig sentir l'enyorança de l'àvia i em va semblar una molt bona idea venir-la a visitar i buscar feina en algun museu que necessités alguna restauradora. Com ja sabia, a la Conxinxina, no trobaria cap museu sobre l'obra de Salvador Dalí però el que hi trobaria seria l'escalfor de l'àvia i feina també. Em vaig acomidar dels companys de feina i amb les maletes a punt, ja em sentia com a casa. No vaig tardar gaire a trobar un lloc de feina en una botiga de vell

No m'ha costat massa adaptar-me als costums de feina de la població i sobretot m'ha anat molt bé que el propietari fos d'origen català: els seus pares van marxar després de la Guerra Civil espanyola. La meva jornada és de cinc hores, no hi ha més feina i em paguen per hora treballada i puc mantenir-me i no haver de ser un estorb per a l'àvia. Me'n vaig cap a fer nones i fins demà. MUÀ

TOT TÉ SOLUCIÓ!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Vaig prendre la decisió més important de la meva vida, crec. En Xavier, després que li escrivís al mur del seu facebook, va entendre perfectament el meu estat. Pensava que potser es creuria que era una excusa, que la sortida al mercat no m'havia agradat, que ell no em feia el pes o.... qui sap què es pensaria quan llegís que no podia anar als Kars. La seva resposta em va tranquil·litzar: " Ep, no passa res. Si vols, vinc a casa la teva àvia, la conec i em coneix, mmirem una pel·li, fem crispetes, bevem una cola i xerrem una estona.Fa?" Era un pla perfecte. Li vaig comentar a la meva àvia, la Teresa. Una dona de món com ella no va trobar gens descabdellat que ens visités un desconegut amb la intenció de fer-me companyia una estoneta. Us he de comentar que la meva àvia ha viscut en llocs molt exòtics. Va conèixer el meu avi quan eren joves a la festa major, es van enamorar i van decidir que quan poguessin es casarien. El meu avi que era molt emprenador, va marxar a buscar feina al Congo Belga. En va trobar en una empresa alemanya instal·lada al país. Es van casa per poders i la meva àvia va viatjar cap al Congo Belga. Quan va quedar embarasada de la meva mare, va tornar a casa seva amb la seva mare i així esperar que naixés la seva filla. Pensava que el Congo no era un país prou segur per a néixer una criatura. Recordo que quan es van traslladar, per la feia de l'avi, a la Conxinxina, buscava en el mapa la regió i m'imaginava els meus avis amb tots els objectes comprats al Congo: ulalls de marfil, màscares,collarets... i instal·lant-se en un país tan diferent. Bé, l'àvia es va posar a preparar el dinar. Va pensar que en Xavier es deliria per un bon plats de macarrons i carn arrabossada. també es va entretenir en fer una sara de postres. Quina passada, la meva àvia!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Van trucar la porta a les dotze en punt. L'àvia va anar a obrir la porta mentre jo m'estava estirada al sofà una mica més recuperada de la indigestió. En Xavier, tan espontani com sempre, li va fer un petó i li va regalar una rosa. Crec que volia començar amb bon peu la relació familiar. Ho va aconseguir. El dinar va ser espèndit, la conversa també. Com ja sabeu, la gent gran sol fer la migdiada i l'àvia ens va deixar mirant la pel·li que feia dies que volia veure: Blue Jasmine

No sé si l'heu vista. Us en faré cinc cèntims: una dona de classe alta, però que molt alta, de cop es queda sense ni cinc. Comença a viure a casa la seva germana que és una dona que treballa en un restaurant de fast food. Sempre se la mira com si no fos ningú. Tota la pel·lícula vol explicar-nos que algunes persones viuen vides molt falses. Espero que la meva vida no ho sigui i que la història que estic començant sigui de veritat. Fins aviat.

Estic de pega,uff!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Nois, segur que ja heu pensat que aquestes bestioles estranyes, fregides i ventilades al cel de la Conxinxina no poden portar res de bo. Ha estat així. Després d'escriure al blog, he estat una estona llegint. El llibre és molt interessant, es titula: Tres relats de Sant Petersburg de Nicolai V. Gógol. Un d'aquests relats porta per títol L'abric. En aquest text, un home que ha estalviat al llarg de la seva vida per tenir un abric, quan l'aconsegueix, li roben. El que ve a continuació espero que ho descobrir quan el llegiu: és la part més interessant i no us la vull xafar.

Bé, però anem al que anàvem: les bestioles m'han fet mal:mal de cap, vòmits, mareig... Estic feta un nyap!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Creieu que en Xevi, així és com es diu l'home que m'ha fet embogir, vol fer un tomb pel circuït de karts d'aquí unes hores?????????????????????????????????

Podria dir-li que no, que em fa mal tot el cos però puc perdre l'oportunitat de tornar-lo a veure? M'ha citat a les 12 del migdia, a les pistes que hi ha molt a prop de casa l'àvia. Què faig, amics seguidors??????????????????????????????????????? Ja ho sabeu, us necessito. petons