Quins trapelles!

A dins la rectoria, ens sentíem segurs. Eren tres quarts i un soroll molt fort es va sentir a la porta de l'entrada. Immediatament, des de cadascuna de les finestres, unes veus que cridaven els nostres noms.Sentíem la presència d'uns humans que no sabíem si eren vius o morts. De cop es va fer el silenci. Pensàvem que tot s'havia acabat. Eren les quatre de la nit. No sé perquè em va semblar que un dels riures tenia alguna semblança amb el riure d'en David.Per un moment, vaig tenir la certesa que les veus es corresponien als companys de curs dels meus amics: la Irina, en Jeroni, l'Ainhoa, l'Alba Jumilla, l'Alba Planas, en Marc, en GUillem, en Xavier i en David. No podia creure'm que haguessin estat capaços d'espantar-nos d'aquesta manera. No sabia si explicar-ho o callar. Necessitava pensar com els hi podríem tornar.

La meva màquina de pensar s'havia engegat i no podia parar: calar foc a un ninot i fer-los creure que era un de nosaltres? Construir amb les espines del peix o amb els ossos de pollastre algun animal horrible i projectar-lo mitjançant ombres xineses?

No se'n podien riure, de nosaltres! Els hi hem de tornar. Seguidors teniu alguna idea?

TOTS JUNTS

La Isabel ha començat a reaccionar. Però no era ben bé ella. M'explico: parlava en una llengua que no enteníem i no parava de mirar-nos a tots com si no ens conegués. En Guillem ens ha recomanat que intentessim, mitjançant signes, portar-la a dins de la Rectoria on en Víctor, que portava el seu mòbil, podria trucar al 112 i que la vinguéssin a buscar.

Tots hem intentat que ens fes cas. Després de molta estona, l'Abel ho ha aconseguit. La Isabel l'ha seguit i ha entrat a dins. En Víctor no trobava el mòbil, l'Ivan la trobat dins de la motxilla i han fet la trucada: no hi havia cobertura. Començava a arribar l'hora, teníem por que l'espectre tonés com ens havia avisat a tres quarts.

La nostra intenció va ser començar a tancar amb clau totes les portes i esperar a dins fins que es fes clar.

A tres quarts, ens trobem!

Sabràs molt aviat què ens ha esdevingut aquesta nit. Els companys s'han despertat amb els sons de la nit. Un espectre se'ns ha aparegut davant dels nostres llits. Parlava amb veu dolça però atemoritzant. Ens repetia insistentment: a tres quarts, ens trobarem." En Jhoan, que és molt de la broma, ha pensat que es tractava d'algun alumne de quart que ens volia fer una broma. S'hi ha apropat i li ha volgut estirar els cabells. Només de tocar-los, ha sentit un calfred per tot el cos i ha demanat ajuda. En Guillem, que té grans coneixements científics, ens ha recomanat fugir. Creu que l'espectre s'ha transportat des de l'Edat Mitjana i sembla prou enfadat. L'Abel, obedient com és, ha estat el primer de fer cas. L'Ivan, en Carlos i en Víctor, parlant de les seves coses com sempre, no s'ha adonat que tots els altres començàvem a fugir i que es quedaven ben sols amb el personatge que semblava tenir projectes terrorífics per a aquella nit. Mentre ens estàvem escapant, la Nàdia ha començat a dir paraulotes i l'Aina a riurecom una histèrica. la Isabel de tanta por s'ha desplomat i no podia respirar. L'Ivan, en Carlos i en Víctor quan han vist la Isabel per terra, l'especte d'allò més rabiós i en Jhoan, l'Abel i en Guillem cames ajudeu-me.... No se n'han sabut avenir. No sé com ho farem però n'hem de sortir tots junts d'aquí.