DES DE BESCANÓ

Fa dos dies, era amb l'àvia i treballant de restauradora.Il·lusionada amb una relació nova. Avui sóc a Bescanó, a casa, amb l'escalfor de la família,Amb la companyia dels meus amics i amb un poble que se m'apareix com un quadre impressionista:

descobreixo de nou, el riu, la platgeta vora el Ter

Quina llum! Ja ho té la primavera: ens il·lumina de nou el paisatge adormit de l'hivern i ens deixa veure, amb més claredat, el que tenim ben a tocar. Aquesta tarda, si tot va bé, ens trobarem, a La Torre, amb els companys. Tenim moltes coses per explicar-nos. Crec que serà una oportunitat única per proposar-los una estada a la rectoria de Vilanna.

Un cop instal·lats, ja començarem l'aventura del bloc sobre les nostres històries amb els vampirs a Vilanna. Però no ens precipitem, primer haurem d'organitzar-nos: demanar permís per escrit a l'Ajuntament,provisions, sacs de dormir... Quina passada! Ja m'hi veig. I vosaltres, voldreu acompanyar-nos, des de casa, mentre llegiu el que ens va passant? No us ho podeu perdre. us aniré informant. Petonassos.

TORNO A CASA

Seguidors, torno a casa!!!!!!!!!! Per sortir d'aquesta relació que m'ha portat l'atzar. Vull deixar que la sort, l'atzar, decideixi el meu nou camí.No vull passejar pels mateixos llocs que havia passejat amb en Xevi. Crec que el que he de fer és dedicar-me a treballar de restauradora: hauré de buscar feina i, tal vegada, escriuré. La sensació d'escriure és molt forta perquè et permet viure el que tu vols, no cal que sigui real o viscut, pura fantasia.

Si voleu podem començar una nova història. Tinc uns companys que crec que em poden ajudar a fer-la. Encara no us he parlat d'ells, són en Guillem, l'Abel, en Víctor, en Jhoan, en Carlos,l'Ivan, la Nàdia, la Isabel i l'Aina. Són fantàstics. En aquests moments, són a països diferents treballant i estudiant. Crec que aviat tornen a Bescanó i els proposaré fer entre tots una història fantàstica: de vampirs?

Bé, quan ja ho tingui clar, us ho explico. espero que em feu propostes. Fins aviat petons de tot cor

S'HA ACABAT PER SEMPRE

Tinc els ulls plens de llàgrimes, llàgrimes que m'omplen dels ulls. El poeta Pablo Neruda va escriure un vers que deia: "Hoy puedo escribir los versos mas tristes de mi vida" Moltes vegades havia escoltat aquest vers però no havia captat el significat complert; no sabia que podíem sentir-nos tan tristos. Avui, després d'haver-me acomidat, per sempre, d'en Xavier, els he entès i sentit com mai havia sentit cap altre vers. Poques paraules per dir-vos que no el tornaré a veure, que no tornaré a riure amb ell, que no tornaré a escoltar el silenci amb ell... Diuen que som el que ens han fet sentir i ell m'ha fet sentir, en el poc temps que hem compartit, que era especial. A partir d'ara viuré sabent que sóc una mica millor perquè m'han estimat i jo també he estimat. M'he de refer, tornar-me a estimar i deixar que m'estimin. Com diu el poeta Ponç Pons, em miro al mirall i em busco de nou: "Veig un tipus que em guaita al mirall i somriu abatut amb un deix de tristor i de nostàlgia ¿Qui ets? li dic ¿Què vols? ¿No em coneixes? Sóc tu:"