Em dic maite Pla i setmanalment explicaré el meu viatge a casa de l'àvia que viu a la conxinxina.
dijous, 24 d’abril del 2014
Al bell mig de la por
Kali, la deessa índia que demana sang per a poder continuar vivint, s'ha fet present a la rectoria de Vilanna.
La nit és clara, hi ha una immensa lluna plena i el so dels vampirs comuns sembla la melodia més esfereidora que hagi bressolat mai la meva nit.
Sabia, pel que m'havia explicat el meu professor d'antropologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, que els vàmpirs comuns eren uns éssers que habitaven la zona d'Amèrica Central. No m'havia plantejat mai la possibilitat de tenir-los tant a prop.
En un primer moment, la melodia s'ha fet irritant però, a mesura que l'he anat escoltant, s'ha fet imperiosa la necessitat de saber-ne l'origen del cert. No sé si despertar els companys, no sé si he de sortir sola, no sé si haig d'abandonar la idea de sortir a fora, no sé....
Si us plau, ajudeu-me! Estic en perill?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada