Dos és millor que un

Acabo d'arribar a casa. No puc esperar. Només d'arribar he engegat el meu blog. Haig d'explicar-vos tot el que he viscut avui. En aquests moments tinc al davant la fotografia que ens hem fet junts. Quina passada!!!!Es pot ser més feliç??????????????????????????????NO. Com ja us vaig dir, hem anat al mercat i ens hem trobat a les 12. No ha arribat tard: quan he arribat, a tres quarts de dotze, ell ja hi era. M'estava esperant dret davant l'estació de bus on jo baixava. M'ha agafat de sorpresa: estava tan feliç de veure'l. Tot al voltant semblava que estés esperant aquest moment. El dia era magnífic:feia sol i les parades ja eren plenes de gom a gom. Hi havia paradetes amb menjar que fumejaven i alguns dels firaires promocionaven els seus productes cridant ben fort.Nosaltres hem decidit anar a una paradeta i m'ha regalat un anell típic del país.

El blau de la joia era tan intens com els moments que estàvem vivint. He pensat que , el moment, es mereixia una fotografia i li he proposat d'anar a una d'aquestes casetes on t'asseus a dins en un petit tamboret i et fan una instantània on surts fent carotes divertides. Ens n'han sortit quatre i ens les hem repartit.

Després de passar-nos una estona ben divertida, hem passejat pel mercat i hem comprat uns quans animalots fregits que no sé pas ben bé què eren:

Arribava el moment d'acomiadar-nos i em sabia greu: s'havia fet tan curt el dia!!!!!!!!!! Calia deixar-nos anar i esperar una nova oportunitat. Vaig passar-li el meu telèfon i sense pensar-m'ho vaig besar-lo com si li robés un petó. Avui que tinc petons de sobres, us en faig arribar un. Fins aviat.