Primera entrada

Benvolguts amics seguidors del meu blog,

Com ja sabeu sóc a la Conxinxina on he passat el Nadal. Aquests dies han estat diferents i meravellosos. Tot m'ha semblat extraordinari perquè m'he enamorat.No m'esperava aquesta aventura a la meva edat. Era una tarda molt freda i tenia ganes de prendre alguna cosa que em fes passar el fred.Vaig entrar en una cafeteria i em vaig asseure en una taula prou llarga on seien més persones. Algunes menjaven, d'altres llegien. Vaig començar a observar-los i imaginar-me històries que prodrien viure en el seu món. Mentre estava pensant en totes aquestes visions imaginàries, vaig sentir que algú m'observava però no sabia qui. Sentia la força d'una mirada que no podia identificar. No sé com vaig oblidar la sensació que sentia i vaig demanar a la cambrera que em servís un te ben calent. La televisió estava projectant un partit de futbol i els seguidors estaven molt emocionats amb els gols que anaven cantant. Jo em distreia amb el meu Ipad i el meu correu. Al cap d'una mitja hora, vaig decidir marxar cap al centre comercial que tenia a dues passes. Vaig aixecar-me i algú se'm va adreçar: era un home d'uns cinquanta anys, amb els ulls d'un blau penetrant on vaig imaginar el meu mar mediterrani. En el seu català macarroni em va dir: "no sé qui ets, però ets qui esperava."